Quin culé no recorda al gran Xavi Escaich? Déu ni do quin fitxatge família!
Corria l'any 1994 quan el FC Barcelona es va fixar en aquest jugador, ex de l'Espanyol i nascut a Castelldefels, que llavors estava jugant a l'Sporting de Gijón. En aquella temporada a l'equip asturià no va brillar massa i va fer només 8 gols en 23 partits jugant de davanter centre. Això si, d'aquest 8 gols 4 els va fer en un mateix partit per sorpresa de tothom. El Barça, que estava immers ja en els anys en que Cruyff no es prenia la medicació i es dedicava a fitxar les sobralles que els altres equips no volien, es va gastar la gens menyspreable xifra de 25 milions de pessetes (una mica més de 150.000 euros), que per aquella època no estava gens malament. A Gijón no s'ho van pensar dues vegades veient que es podien treure de sobre una toia com un piano a preu de crack, i van acceptar de seguida.
El pas del jove Escaich que va signar per tres anys i només en va estar un a can Barça, va ser un fracàs estrepitós. Només va jugar 3 partits, marcant un sol gol(en el fons la mitja de gols per partit jugat tampoc és tan dolenta), precisament contra el seu ex-equip, l'Sporting, el dia del seu debut. La resta de partits els va veure des de la graderia ja que poques vegades anava convocat per Johan Cruyff (bravo Johan, bravo!).
Des de llavors la carrera d'aquest futbolista va caure en picat. En la temporada 95/96 va fitxar per l'Albacete que en aquella època estava a primera divisió. La seva nefasta temporada i la seva poca aportació ofensiva van ser claus pel descens a segona de l'equip manxec. Un cop el descens consumat, va fer les maletes i va marxar al Múrcia, de Segona B. Allà, i després d'un any ple de lesions, Escaich va decidir plegar i aturar la seva carrera futbolística als 30 anys.
Com que veia que el futbol no era el seu fort (li va costar, però ho va entendre), va decidir tornar al seu Castelldefels natal (que soy de Castefa, neng!) i fer valer la seva llicenciatura en INEFC i un parell de màsters en direcció i gestió d'empreses, per començar un negoci com a empresari juntament amb la seva dona, Ninoska Souto, que va ser una professional del pàdel durant molts anys (sí, en aquella època el pàdel ja existia). Però un nou problema va sorgir pels volts de 2003. Després d'una trajectòria empresarial impecable, el diari El Mundo va publicar una notícia en què s'explicava que la Fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, acusava a l'ex-futbolista d'haver-se beneficiat de contractes adjudicats irregularment al municipi de Cabrils. Concretament se'l va assenyalar per prevaricació, malversació de fons i falsedat documental, ni més ni menys. Quin perla, nano!
Corria l'any 1994 quan el FC Barcelona es va fixar en aquest jugador, ex de l'Espanyol i nascut a Castelldefels, que llavors estava jugant a l'Sporting de Gijón. En aquella temporada a l'equip asturià no va brillar massa i va fer només 8 gols en 23 partits jugant de davanter centre. Això si, d'aquest 8 gols 4 els va fer en un mateix partit per sorpresa de tothom. El Barça, que estava immers ja en els anys en que Cruyff no es prenia la medicació i es dedicava a fitxar les sobralles que els altres equips no volien, es va gastar la gens menyspreable xifra de 25 milions de pessetes (una mica més de 150.000 euros), que per aquella època no estava gens malament. A Gijón no s'ho van pensar dues vegades veient que es podien treure de sobre una toia com un piano a preu de crack, i van acceptar de seguida.
El pas del jove Escaich que va signar per tres anys i només en va estar un a can Barça, va ser un fracàs estrepitós. Només va jugar 3 partits, marcant un sol gol(en el fons la mitja de gols per partit jugat tampoc és tan dolenta), precisament contra el seu ex-equip, l'Sporting, el dia del seu debut. La resta de partits els va veure des de la graderia ja que poques vegades anava convocat per Johan Cruyff (bravo Johan, bravo!).
Des de llavors la carrera d'aquest futbolista va caure en picat. En la temporada 95/96 va fitxar per l'Albacete que en aquella època estava a primera divisió. La seva nefasta temporada i la seva poca aportació ofensiva van ser claus pel descens a segona de l'equip manxec. Un cop el descens consumat, va fer les maletes i va marxar al Múrcia, de Segona B. Allà, i després d'un any ple de lesions, Escaich va decidir plegar i aturar la seva carrera futbolística als 30 anys.
Com que veia que el futbol no era el seu fort (li va costar, però ho va entendre), va decidir tornar al seu Castelldefels natal (que soy de Castefa, neng!) i fer valer la seva llicenciatura en INEFC i un parell de màsters en direcció i gestió d'empreses, per començar un negoci com a empresari juntament amb la seva dona, Ninoska Souto, que va ser una professional del pàdel durant molts anys (sí, en aquella època el pàdel ja existia). Però un nou problema va sorgir pels volts de 2003. Després d'una trajectòria empresarial impecable, el diari El Mundo va publicar una notícia en què s'explicava que la Fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, acusava a l'ex-futbolista d'haver-se beneficiat de contractes adjudicats irregularment al municipi de Cabrils. Concretament se'l va assenyalar per prevaricació, malversació de fons i falsedat documental, ni més ni menys. Quin perla, nano!
En fi. Ull avui amb el vídeo de demostració i homenatge que deixo per Escaich, que no té preu. És una gravació extreta de "portalSportinguista.com" en què es veu el resum d'un partit entre l'Sporting de Gijón i l'Osasuna, on el nostre heroi d'avui va fer 4 gols i va donar 2 assistències (van quedar 7 a 1!). Però atenció als detalls del vídeo en sí que no tenen pèrdua:
1- La retransmissió "cañí" i "castiza" de TV1, amb aquella retòrica casposa heretada dels temps de Matías Prats. Pareu atenció cada vegada que diu "Escaich".
2- El primer gol d'Escaich és patètic. En els altres 3, estava allà i el podia marcar qualsevol que fes el perrito guardian al punt de penal.
3- Fixeu-vos a qui li fa l'assistència del segon gol el nostre amic Escaich. Escolteu-ho bé perquè també té pebrots la cosa: a Abelardo!
4- En el tercer i sisè gol de l'Sporting, el defensa que no cobreix les centrades és un vell conegut d'aquesta secció: Pedrag Spasic, al qual li vaig dedicar el meu primer post de les toies del futbol.
En fi, aquí teniu el vídeo:
1- La retransmissió "cañí" i "castiza" de TV1, amb aquella retòrica casposa heretada dels temps de Matías Prats. Pareu atenció cada vegada que diu "Escaich".
2- El primer gol d'Escaich és patètic. En els altres 3, estava allà i el podia marcar qualsevol que fes el perrito guardian al punt de penal.
3- Fixeu-vos a qui li fa l'assistència del segon gol el nostre amic Escaich. Escolteu-ho bé perquè també té pebrots la cosa: a Abelardo!
4- En el tercer i sisè gol de l'Sporting, el defensa que no cobreix les centrades és un vell conegut d'aquesta secció: Pedrag Spasic, al qual li vaig dedicar el meu primer post de les toies del futbol.
En fi, aquí teniu el vídeo:
