divendres, 10 / juliol / 2009

U2: Vertigo (vídeo inèdit)

Bé, sé que segurament aquest hauria d'haver estat el Clip de la setmana passada, però estava enfeinat entre el repàs als grups que aquest dissabte tocaran al Sonisphere Barcelona (per fi!) i la mort de Michael Jackson, de la qual no podia no dir res.

Ara si, amb una mica de retard us deixo un vídeo dels U2, en reconeixement per haver triat Barcelona com a ciutat per iniciar una gira que segurament canviarà radicalment la manera d'entendre un show fet en un estadi de grans dimensions. Probablement no van ser els millors concerts dels irlandesos perquè els faltava rodatge en aquesta nova experiència visual que proposen sobre l'escenari, a banda que també se'ls recordarà per la merescuda multa que s'enduen de l'Ajuntament de Barcelona per fer massa soroll durant els assajos, a altes hores de la nit; però això no treu que no se'ls hagi de reconèixer la feina feta durant anys que els ha portat a ser un dels grups capdavanters arreu del món.

Així doncs com a petit homenatge, penjo l'arxiconeguda cançó Vertigo en una versió del clip que he trobat remenant la xarxa, i que no és la oficial que es va presentar a la televisió en el seu dia:



1, 2, 3...14!

dilluns, 6 / juliol / 2009

Sense cara...

Andrea Pirlo (AC Milan 2001 - ....)

Després d'un temps d'inactivitat, l'espai del blog Joies del Futbol torna a la càrrega amb un jugadoràs elegant, organitzador, i que, sense massa excentricitats ni estridències, s'ha convertit en la creativitat del seu club i la seva selecció: Andrea Pirlo.

Aquest italià que milita a l'AC Milan, va arribar-hi sense fer massa soroll. I sense fer massa soroll s'ha anat fent un nom al seu país i a tot Europa. Un jugador de mig camp, imaginatiu al terreny de joc i discret al seu dia a dia, al qual sembla que el seu club li ha penjat l'etiqueta de transferible... doncs a veure si algun club de la lliga espanyola el fitxa, i gaudirem de la seva classe inacabable:

video

Bello Andrea, bello!

DESintstruccions: Per una pica?

Doncs si amics i amigues, ja tornem a ser aquí amb la secció DESinstruccions!

Avui us porto una fotografia que vaig fer jo mateix ara farà un any i que fins avui no havia pensat a rescatar per la secció. Es tracta de les instruccions d'una pica. Si, si, una pica de les de rentar-se les mans, fregar els plats, etc. Resulta que als festivals de música francesos són tan refinats que fins i tot et posen les instruccions de com utilitzar una pica correctament. Sembla mentida, oi?!

Però el més al·lucinant de tot és la traducció que han fet del text en qüestió al castellà:

si voleu veure la imatge més gran, cliqueu-hi a sobre

Si a algú li ha fet molt mal a la vista, vigileu no "frecar-vos" els ulls en "jabonosa agua", ni tampoc ficar-los en "hirviente agua escalda". Encara prendreu més mal que el pobre diccionari de la Real Academia Española de la Lengua, al que li van donar una puntada de peu en el mateix instant en que feien aquest escrit.

PS: Per cert, com punyeta es posa una pica de 2 metres d'ample per 1,5 metres d'alt, en un "lavaplatos"? (mireu la instrucció nº 3).

dimarts, 30 / juny / 2009

Cruel!


Font | Palomitas y Maíz

Friqui Güorl: Un robot que fa Sushi

El passat 12 de juny es va celebrar a Tokyo l'Exposició Internacional de Tecnologia i Maquinària. En aquest certàmen s'hi va presentar una nova gamma de "robots gourmet" que s'espera que revolucionin el món de la cuina a casa. Concretament la fabricant japonesa Baba Tekkosho Co, va presentar un insòlit model que consisteix en un braç mecànic amb una mà que fa sushi!


No sé què deu valer aquest trasto, però a mi em facilitaria la feina quan tinc un sopar a casa i cuino japonès a petició dels convidats...

Font | TokyoMango

Restaurants Japonesos: Matsuri Sushi Bar (Barcelona)

Avui us porto una crítica del Matsuri, un restaurant amb dues vessants orientals, situat al darrera de la Plaça de Sant Jaume de Barcelona.

Aquest local normalment té dues entrades, l'una en que hi tenen situada la part de cuina japonesa, i l'altra, on hi fan cuina tailandesa. Dic que és així normalment per les anteriors vegades que hi he anat, però l'altre dia que em decideixo a fer-los la crítica, va i resulta que tenen una de les entrades tancada (justament la japonesa) i a més no se'n sabia el motiu. Al arribar vaig pensar que no menjaríem pas sushi si la banda que jo volia era tancada, però res més lluny de la realitat. Per sort, en un sol local t'oferien ambdues cartes, tailandesa i japonesa, i podies demanar el què volguessis.

Passat aquest primer moment de "suspens", ens vam decidir a agafar la carta i demanar. Érem 4, així que vam optar per agafar plats indiscriminadament i picar de tot una mica. Val a dir que aprofitant que la relació qualitat/preu és força bona i que no és dels japonesos més cars de la ciutat, vam tirar cap al peix cru més que cap als cuinats, doncs calia aprofitar que no ens arrencaven un ull de la cara cada vegada que demanàvem sushi.

D'entrada cal destacar els makis especials (o *uramakis, millor dit), que fan. Ens en van servir tres de ben diferents i la veritat és que cada vegada que en tastaves un, era millor que l'anterior. Era com si el cuiner ho sabés i els hagués tret en l'ordre precís per atrapar-te i que en volguessis més i més. Dels tres rotllets, cal destacar l'últim, el Tokyo Roll, amb tempura de llagostí a l'interior i recobert per unes fines làmines d'alvocat i tonyina que s'anaven alternant i li donaven un toc de color que cridava força l'atenció.

Acte seguit vam gaudir d'un combinat de nigiris, que tot i ser molt bons, quedaven una mica deslluïts, doncs anaven acompanyats d'un altre uramaki que en el seu interior duia la típica barreta de succedani de cranc. I no és que estigués dolent, ni molt menys, però ja que pagues el què val el peix cru, potser podrien farcir-lo d'alguna altre cosa més especial.

Finalment, els plats cuinats potser van ser la nota gris de l'àpat. Els **gyoza de sabor eren bons, però els faltava un punt de rossejar-los un segon perquè la base fos cruixent. Era com si fossin de règim, totalment al vapor i una mica elàstics inclús. Per no parlar del yakiudon, que no era gaire excepcional i potser tenia massa suc i tot per ser que no es tractava d'una sopa.

Però en fi, diuen que una imatge val més que mil paraules, així que us hi poso les fotos perquè us feu una idea del que vam menjar:

Filadelfia Roll
(Uramaki amb salmó, alvocat i formatge cremós)

Spicy Tuna Roll
(Uramaki amb tonyina, mango i salsa picant)

Tokyo Roll
(Uramaki especial amb tempura de llagostí a dins,
i una cobertura d'alvocat i tonyina per fora)

Sushi no Moriawase
(Combinat de sushi, amb nigiri variat i uramaki)

Gyôza
(Empanadilles japoneses amb carn de porc i verdures)

Yakiudon
(Udon [fideus gruixuts] saltejats amb verdures, musclos i gambes)

En definitiva, és un bon lloc amb bon menjar i un preu força raonable. Tot i així, espero que aviat reobrin la banda que sempre ha estat dedicada a la cuina japonesa perquè l'altra part és més petita i molt alta, el què fa que per poc que la gent parli, ressoni molt, amb el que hi ha moments que lla tranquil·litat que intenten aconseguir a través d'una llum tènue i una decoració minimalista, esdevé inútil i no ets capaç ni de sentir el què et diuen les persones de la teva pròpia taula.

*Uramaki (裏巻き): Rotllet de sushi que es diferencia del maki tradicional perquè està envoltat d'arròs a la capa exterior, i porta l'alga (nori 海苔) a la part interior. El farcit està al centre rodejat per l'alga, després ve la capa d'arròs, que sol està decorada amb altres ingredients com ous de peix o llavors torrades com les de sèsam.

**Gyôza (餃子): Empanadilla japonesa feta al vapor (tot i que se sol torrar una mica la base a la paella abans de coure-les al vapor). Solen ser o de verdures soles, o de carn de porc amb verdures. La pasta que les envolta és feta d'arròs, sal i aigua.

Valoració
Menjar: 7/10
Ambient: 6/10
Relació qualitat/preu: 8/10
Qualitat del servei:
6/10
Preu mitjà: entre 20€ i 30€ per persona (el sushi està a bon preu i els cuinats són la opció més econòmica).

MATSURI SUSHI BAR
C/ Regomir 1
08002 Barcelona
Tel. reserves: 93 268 15 35
Horari: De 13.30h a 15.30h i de 20.30h a 23.30h (diumenges tancat).

MASTODON: Oblivion

Ja queden només 12 dies!

12 dies per tenir un dels espectacles més sonats del 2009 a nivell musical (amb permís dels U2, és clar): el Sonisphere Barcelona. Com ja sabeu, des de fa un temps faig una repassada als grups més rellevants que hi participaran i els vaig desgranant a la secció del clip de la setmana. I avui és el torn dels Mastodon.

Aquests nord-americans que practiquen una fusió d'estils que no sóc capaç de classificar (tenen influències des del heavy més dur, passant pel rock'n'roll, el progressiu o simfònic, i fins i tot del jazz!) han sabut desmarcar-se i evolucionar amb una empremta única, musicalment parlant, que els ha diferenciat de la resta de grups de l'escena rockera i del metal més pesat, cosa que els fa únics.

Jo els he descobert fa poc, doncs fins ara no havien cridat la meva atenció, però amb el seu nou últim disc Crack the Skye del qual us en deixo el vídeo Oblivion, han aconseguit robar una part de la meva oida, que només s'activa quan aprecia els acords que surten de les seves guitarres:



Encara que no sigueu seguidors del rock més dur de la terra, aquests tios segur que tenen algun passatge en les seves obres que us agradaria.

dissabte, 27 / juny / 2009

MICHAEL JACKSON: Thriller

Vagi per davant que el fet de dedicar el clip de la setmana a títol pòstum a un artista com Michael Jackson, amb tota la polèmica que l'ha envoltat durant els darrers anys, no ho faig amb la intenció d'enaltir al personatge en sí (de dubtosa reputació si voleu), sinó retre un homenatge a un icona de la música que ha marcat un abans i un després, i del que segurament poca gent arreu del món no n'ha sentit almenys una cançó, ni que sigui per casualitat. Molts el recordaran per ser un tio estrany que va néixer negre i ha mort blanquíssim, o perquè duia sempre mocasins amb mitjons blancs, o perquè no havia de ser bo allò que feia de tocar-se tant els genitals i cridar mentre ballava, o perquè... tan se val. Fos pel què fos, avui li dedicaré aquest capítol del meu blog, així que si ets d'aquells que no entenen perquè el món va quedar frapat durant un instant per la mort d'un cantant com aquest, deixa de llegir aquest post perquè no val la pena.

El Rei del Pop va néixer en una família nombrosa, molt atormentada i maltractada pel pare segons diuen, en la que els nois van formar els Jackson Five amb un menut Michael al capdavant. Amb el temps es va anar destapant com un gran artista i el quintet li va quedar petit. En poc temps va començar una carrera en solitari molt exitosa, que va tenir el seu millor moment amb el triumvirat de discs de la seva millor època: Thriller, Bad i Dangerous. Disc rera disc, facturava una immensa quantitat de diners amb les milionaries vendes de còpies que feia arreu del món. De fet, ostenta molts rècords dins l'escena musical actual que seran difícils d'igualar i dels quals us poso els més sorprenents perquè us en feu una idea:

- Va ser el primer artista en aconseguir que 4 singles d'un mateix disc (Off The Wall), ocupessin el Top Ten d'Estats Units.

- Ha estat el més premiat de la història de la música (amb 18 premis Grammy inclosos, dels quals 8 els va aconseguir en un sol any).

- Thriller, va ser l'àlbum més venut de la història amb 109 milions de còpies. Avui dia encara el ven a carretades!

- Artista més jove en arribar als 10 milions de discs venuts a Estats Units.

- Venda d'entrades més ràpida de la història, que es va produir fa molt poquet, quan va vendre 1 milió d'entrades per a 50 concerts consecutius previstos a Londres, en 5 hores!

Impressionant!

Ahir, 26 de juny de 2009, el món es va llevar amb la pèrdua d'un símbol de la música dels nostres temps. El seu cos va decidir que plegava, que ja n'hi havia prou d'operacions i d'escàndols diversos, i que deixava un llegat que només superaran uns pocs a la seva alçada. I si, sé que sóc poc original, però el vídeoclip escollit avui no podia ser un altre que el Thriller en la seva versió íntegra que es va rodar com a curtmetratge:



El Rei del Pop ha mort. Déu salvi al Rei.

dilluns, 15 / juny / 2009

Friqui Güorl: El joc del duro

Qui més qui menys que tingui una certa edat ha jugat al mític "joc del duro".

En els seus inicis, aquest joc consistia a intentar encertar un duro (moneda de 5 pessetes, pels jovenets que només hagin tocat euros) dins d'un got de "xupito". Però no valia fer-ho de qualsevol manera, no. La moneda havia de picar a la taula prèviament, abans d'entrar al got de torn (o intentar-ho). Qui ho aconseguia, doncs la cosa no era gens fàcil, era premiat amb el dubtós honor de triar qui es bevia d'una tirada el contingut alcohòlic dels gotets que hi havia a la taula, alhora que se li concedia la seva pròpia salvació.

Bé doncs, feta la breu explicació/recordatori del joc en qüestió, us deixo un vídeo que em van fer arribar fa uns dies on hi surt un noi que ho té molt entrenat. És espectacular:



Mare meva, la de "xupitos" que ha hagut d'ingerir el salvatge aquest per arribar a tenir aquesta tècnica! Sort que no el conec personalment, perquè amb amics així, acabes cada nit de festa borratxo...